diumenge, 14 d’octubre del 2012

Sandàlia vermella - Sandalia roja



És el pastís que he patit més en fer-lo, no per la complicació de la sandàlia, sinó perquè a Girona aquests dies hi ha tanta humitat que el fondant no hi ha maneres que s’assequi.
Vaig tenir que fer dues vegades la sabata perquè les tires s’esquerdaven, després de tenir l’aire condicionat engegat cinc hores en ple mes d’octubre i un cop la vaig tenir feta i entregada, al portar-la d’aquí cap allà és va desenganxar i va ser un desastre total!
És el primer pastís (i ja n’he fet uns quants) que no surt bé, però crec que us ho havia d’explicar perquè veieu que no sempre les coses ens poden sortir bé i que amb el problemes que ens ven sorgint també anem aprenent.

Es la tarta con la que mas de sufrido, no por la complicación de la sandalia en si, sino porque en Girona estos últimos días ha hecho tanta humedad que el fondant no había maneras de que se secara.
Tuve que hacer dos veces el zapato porque las tiras se agrietaban, después de tener el aire acondicionado en marcha cinco horas en pleno mes de octubre y una vez tuve la tarta entregada, al llevar-la de aquí para allá se despegó  y fue un desastre total!
Es la primera tarta (y ya he hecho unas cuantas) que no me sale bien, pero creo que os lo había de contar pera que veáis que no siempre las cosas salen bien y que con los problemas que nos van surgiendo también aprendemos.